Desfilada de models !!

Us presentem les darreres creacions de la Elisabet's Factory.

Pijama de nit amb fantasia lineal i base de groc. Atenció als coixins estratègicament ubicats a sota del capet. Amb checks a l'esquena per tal que no molestin per dormir.

Model de diumenge, en teixit polar molt tendret i amb dues borletes que fan pim i pam al clatell quan corre. Amb cremallera a l'esquena per tancar bé i protegir del fred.

Model combinat amb teixit impermeable de Desigual i acabats amb polar rosa tendre. Ideal per als dies humits. Amb solapa a sota del cos i tires de velcro a joc.

Model bàsic en negre per a utilitzar en dies no massa freds o com a complement d'altres abrics en dies més freds. Amb cremallera a l'esquena i ben ajustadet !!

I aquí amb el Xavi Roca que reparteix una enorme bossa de xuxes que capta l'atenció de tothom !!.
En aquesta foto el bàsic en negre va sota del xaleco amb coll pelut adaptat a partir d'un xaleco de la Carlota que li quedava petit. El interior negre sobresurt per completar el xaleco més curtet i més "cuquet".

I aquí la versió personalitzada del bàsic negre per a la cosineta Gala !!

Bé, ja anirem penjant les noves creacions.

A punt de dormir, encara et vigila per si li vols fer una darrera carícia ... o per si menges alguna cosa que li vingui de gust !!

El passat 24 de novembre vàrem tenir una altra trobada de Galgos organitzada per l'incombustible Xavier Roca. Què fariem sense ell i les seves bosses plenes de xuxes per als galguitos !!
Aquesta vegada ens va fer anar fins al Montseny (Santa Fe del Montseny), als peus del Turó de l'home, que fins ara només li havia sentit al Tomàs Molina quan donava el temps. Un lloc preciós on els nostres amics i amigues s'ho van passar d’allò més bé.
Corredisses muntanya amunt i avall, quan es va estirar al cotxe ja no va dir “ni mu” fins a casa.

S'acosta l'hivern i el fred i la màquina de cosir està traient fum. El que sí que s'ha de dir és que la Brenya és una model fantàstica i accepta "estoicament" totes les proves fins que queda perfecte. Aquesta és la darrera producció que combina amb la pell de lleopard que té a la panxa.
Està moníssima, a que si?

Les fotos les hem pres a la terrassa de l'Arc. Una cafeteria de Montblanc on cuiden molt a la Brenya. Sempre li porten el bol amb aigua i unes patatetes, que són el vici de la Brenya.

Avui hem tingut visites a casa: La Boni, el Dani i el Víctor. La Brenya i la Boni han corregut pel jardí i s'ho han passat pipa.

Sortida a Ulldemolins
El passat 27 d'octubre uns 35 galgos i unes 60 persones ens varem trobar a l'ermita de Sant Antoni a Ulldemolins per fer una trobada i un itinerari fins a Sant Bertomeu. Com en totes les sortides, la Brenya s'ho va passar d'alló més bé fent d'exploradora i de cabra boja.
Unes fotos de la sortida:

Pobretaaaa !!
Encara té molta por ...
O volia una abraçada del Joan?

Trobada de galgos a Lleida
Més o menys un cop al mes l'associació Galgos112 (www.galgos112.com) fa trobades de galgos (i altres gossos) per tal que ells puguin socialitzar i jugar, i també per compartir estones entre totes les persones que ajuden d'alguna forma a l'associació.
Aquí teniu unes quantes fotos de la trobada a Lleida, on l'associació va muntar un estand per informar sobre les activitats que realitza.
Després del passeig i les corredisses pel riu, estoneta de relax darrera de l'estand.

Les meves pequeeeeeesss !!!

Hola a tothom !!

Fa temps que he anat posant coses al Face o en altres xarxes socials que anaven una mica "despendolades".
Finalment m'he decidit a fer aquest blog (bloc) per recopilar i ordenar totes les coses que fem o que ens passen relacionades amb la nova membre de la nostra família: La Brenya.

Aquí teniu a la Brenya o la Brenyi o la Brenyita o tants altres noms que fem servir per cridar-la, amb un èxit relatiu, ja que va una mica per lliure. Una part de la historia de la Brenya ens és desconeguda. La part que coneixem és aquesta:

• Brenya és una galguita de tres anys i mesos que va ser recollida per l'associació Galgos112 a Cadis. En concret al "Pinar de Breña" a Barbate. D'aquí ve el seu nom.

• Es buscava la vida remenant la brossa o acceptant amb molta por el menjar que li deixaven algunes persones que la veien.
• Algú va avisar a l'associació Galgos112 (www.galgos112.com) i uns col·laboradors van estar mesos portant-li menjar i intentant recollir-la per buscar-li una casa d'acollida i una vida millor. Portava marques de maltractament i estava molt apurada, aferrant-se a la vida amb tota la seva voluntat.
• Com bona galga, va ser impossible acostar-se massa a ella i anava passant el temps.
• De cop va desaparèixer uns 15 dies i van pensar que era morta. Finalment va tornar afamada i arrossegant-se, ja que havia patit un atropellament que li havia trencat una cadera.
• La seva mala sort amb l'atropellament va servir perquè els col·laboradors la poguessin recollir. Cures, veterinaris i molt de carinyo per a una gossa espantada. La van portar a casa de Lucia i Curro, una parella de Dos hermanas (Sevilla) que col·labora amb l'associació fent acollida de gossos mentre es troba una casa d'adopció. Aquí teniu unes quantes fotos de l'època que Brenya va passar a casa de Lucia i Curro.

• A Andalucia, Extremadura o Castilla la Mancha es troben galgos abandonats molt sovint, per la qual cosa les cases d'acollida estan sempre plenes. Per tal d'obrir espais, Lucia i Curro van viatjar fins a Tarragona per traslladar dos galgos a una nova casa d'acollida. Eren el Coro i la Brenya.
  
  

• Isa i Norbert van acollir a Brenya a casa seva a Vilarodona durant un mes i finalment, a mitjans de Juny de 2013, la Brenya arriba a casa, ja adoptada.
  Aquí teniu una foto de Lucia i Curro (al centre) a Tarragona amb el Coro i la Brenya. El Norbert i la Isa son a l'esquerra amb la Brenya.

 

Des d'aquest moment és la reina de la casa. Tot el dia rebent el carinyo de tots, dormint al seu jaç o prenent el sol al jardí. Va arribar molt espantada, una mica "autista", sense interaccionar massa, però poc a poc ha anat obrint-se i ara et busca i et fa empentes amb el morro per reclamar la teva atenció o les teves carícies.
Juga, corre, menja, ... i a nosaltres ens sembla que ara és feliç.

Elisabet